P. Audiovisual

Per realitzar una producció audiovisual, primerament haurem de seguir una sèrie de passos. Ens trobarem tres fases molt importants:

La pre-producció, on consta la planificació, escrita en forma de guió, la localització, que serà el lloc on es realitzarà la producció, el càsting, on s'escolliràn els actors més adequats per a la producció, i per últim, una estructura.


La planificació, és la creació d'una sinopsi, a partir d'una idea, per sintetitzar-la en un escrit breu, on ens explicarà o ens donarà a conèixer els diferents elements, personatges, així com els fets que succeiràn. 
A continuació s'elaborarà el guió literari, que plasmarà tot allò que volem representar, de forma escrita i dividida en seqüències, en ordre cronològic, on ens explicarà l'acció, l'espai i el moment. Quan tenim el guió literari enllestit, donem pas al guió tècnic, que serà el guió literari, molt més sintetitzat, i desgloçat en graelles, que ens mostrarà la transcripció de les imatges i els sons de les seqüències, aixi com els tipus de plans, l'angle de la càmera, i descripció de seqüència.
El següent pas serà crear un guió gràfic, el guió il·lustrat o ''storyboard'', que és una representació gràfica del guió tècnic. Dibuixos en forma de vinyeta, on es dibuixa el pla o la seqüència que estem descrivint en el guio tècnic i es molt important en la pre-producció. Pot anar separat o junt amb el guió tècnic.


No és un còmic, les característiques que ha de tenir són:
-Les vinyetes han de tenir totes les mateixes dimensions.
-No es poden incloure textos o globus, exclusivament dibuixos.
-Altres informacions, o texts s'han de posar fora de la vinyeta.
-L'única indicació de signes son fletxes que indiquen el moviment de càmera que es farà.
-Les vinyetes sempre estaran numerades.
-Un cop està acabat el guió literari i tècnic, hi ha una planificació de com és fa la feina.

La segona fase és la producció que és la part on es fa l'enregistrament o la gravació del que hem dissenyat en el guió tècnic, literari i il·lustrat. Haurem de fer un document que s'anomena guió de treball, que el fa el productor, molt semblant al guió tècnic. Especificarà l'atrezzo, les necessitats tècniques i artístiques de la gent que treballa en aquella producció, tindrà en compte l'espai on es realitzarà, tot el tema de caracterització, i farà que tot s'agrupi en funció d'aquestes necessitats. El realitza el productor i tot el seu equip.


L'últim pas serà la post-producció, que es fa quan ja s'han gravat totes les seqüències, les escenes i tot el material. Però tot està desordenat. Aquesta part és la part on s'edita, la part d'edició de tot el material enregistrat, on es selecciona el material que donem per bo, les preses vàlides. S'han de vigilar els errors de producció, com el de vestuari, etc.
L'altre cosa que es mira és l'etalonatge, igualar la llum i la temperatura de color entre els diferents plans.

El muntatge audiovisual es realitza en la post-producció, i és el procés d'ordenar el material fílmic i donar llum i so. Les seves fases són: Les tomes (seleccionar les preses), decidir la longitud d'aquella presa (durada dels plans), ordenar i enganxar el material que hem seleccionat, i per acabar, combinar la imatge amb la banda sonora.
Al principi no hi havia cap tipus de muntatge, principalment es gravava amb una càmera, com el teatre. Quan es comença a fragmentar el discurs narratiu, hem de tenir en compte vàries coses: el moviment de la càmera, la direcció del recorregut, el nivell de la mirada de la càmera (angulació), la dimensió i el tipus de pla que tenim (l'enquadrament), més les coses que ens donen continuïtat visual, com la llum, o la situació dels objectes en l'espai en el que gravem. Això se li diu, mantenir el ''raccord'', la continuïtat visual de vàries coses.

El muntatge audiovisual ha de complir dos coses:
-Ha d'estructurar bé la narració.
-Ordenar imatges i sons.

 Hem de tenir clars una sèrie de conceptes. El que és el pla, (la unitat bàsica narrativa), la seqüència (unitat de relat on hi ha un plantejament, un desenvolupament i una conclusió, i es pot desenvolupar en un o varis escenaris), l'escena (part del discurs visual que es dóna en un únic escenari i sense sentit dramàtic complet, si no, seria una seqüència) i la presa (pla d'enregistrament, que s'efectua amb la claqueta, quan comença a funcionar la camèra i quan s'apaga).  

Moviments de la càmera: Hem de tenir en compte els moviments de càmera, com la panoràmica, un moviment de rotació de la càmera, mantenint la distància focal constant, la càmera no es desplaça, rota sobre els seu propi eix, i pot ser horitzontal o vertical. Segons la seva intenció podrà ser de relació, de seguiment o descriptiva.
Un altre és el travelling, on no rota la càmera, es desplaça, moviment de translació de la càmera. Pot ser frontal respecte un objecte o una persona, lateral, de seguiment, angular, circular...
Un altre exemple és el moviment lliure, on la càmera és en mà o en espatlla (steady-cam), per tal de donar estabilitat a la imatge.
Per acabar, està el zoom, que és el travelling òptic, no es mou la càmera, la lent passa d'una distància focal a una altre.


Tipus de muntatge: El muntatge, actualment, és digital i es pot visualitzar instantàniament, modificar i fer-ne còpies infinites. Els tipus de muntatge responen a una intenció narrativa determinada. El muntatge contínu és aquell on volem explicar la història d'una manera contínua en un mateix lloc i moment, és a dir, que allò que volem explicar segueix un ordre lògic de temps.
En contraposició, el muntatge discontinu és aquell on el temps real està marcat per el·lipsis, és a dir, té el·lipsis en el temps (es troben flashbacks i flashforwards).
Del muntatge discontinu sorgeixen dos subtipus, com són el muntatge paral·lel, on les històries són en moments i llocs diferents, però estan relacionats entre ells, i el muntatge altern, on les accions que succeixen es produeixen en el mateix moment, però en llocs diferents i al final convergeixen o es troben.

Muntatge ideològic, intel·lectual o dialèctic: Consisteix en donar o en fer veure una metàfora visual. Vol suggerir remarcar una idea, exposant el fet que està passant comparant-lo amb un altre a nivell metafòric. 

Errors de muntatge: El Raccord i el salt d'eix o ''crossing line'', és l'inversió sobtada o injustificada de l'angle de visionat que té l'espectador.

   
Transicions: Efectes visuals utilitzats per unir o separar seqüències. Les més habituals solen ser la fosa que pots ser en negre o blanc, o la fosa encadenada, que encadena una imatge amb una altre. Altres exemples són les cortinetes, etc. El movie maker ens ho exemplifica.

 

Cap comentari:

Publica un comentari