Vocabulari

LA IMATGE

-Percepció: És la facultat de reconèixer i discriminar els estímuls visuals, interpretant-los i associant-los amb experiències anteriors. Té a veure amb el coneixement que rep una persona a través de les impressions que provenen de l'exterior.

-Imatge: Pot ser una imitació de la realitat, una referència real d'un objecte, una imatge virtual o una imatge mental que tenim d'una sensació. La imatge respon a una realitat, i aquesta realitat correspon a una imaginari referent a una cultura. Per tant, estableix un vincle de semblança amb la realitat, ja pot ser directe, o establir una relació de semblança simbòlica.

-Fotoperiodisme: És un gènere, meitat periodistic i meitat fotogràfic, que consisteix a informar de la realitat, d'un succès o fet mitjançant la fotografia, i que aquesta doni una veracitat a la noticia.

-Fotoil·lustració: Gènere fotogràfic, res objectiu, amb limitacions comunicatives, fotografies que han sigut retocades, manipulades, amb l'objectiu de cridar l'atenció i així, pugui vendre més. És molt utilitzat a la publicitat.

-Retoc fotogràfic: És una tècnica o procés on una determinada imatge pateix una sèrie de retocs o transformacions amb l'objectiu d'aconseguir una fotografia desitjada, que cridi més l'atenció de l'espectador. Per a realitzar-ho, es necessiten diferents programes o aplicacions tecnològiques, com pot ser el photoshop.

-Reenquadrament: És la forma en la que s'aconsegueix que dins del mateix marc de la fotografia, encaixin tots els elements que desitjem que hi surtin a la imatge.

-Fotomuntatge: És un procediment, mètode o tècnica fotografica on s'aplica el procés de crear una il·lustració a partir d'altres il·lustracions. Per realitzar-lo s'aplica una mena de collage.

-Connotació: És el procés d'interpretació una imatge des de el coneixement, de les experiències pròpies, les emocions o sentiments. Depèn de qui la miri, tindrà una connotació diferent. La connotació es basa en la subjectivitat.

-Denotació: És el procés que descriu tots els elements que veiem amb, una descripció que ha de ser principalment la mateixa per a tothom. Per realitzar aquesta descripció és necessàri aprendre a fer-lo amb un vocabulari apropiat. Aquesta descripció es basa en el color, la composició o perspectiva.

-Iconicitat: És la semblança de la imatge creada amb la realitat exterior. És la capacitat que té la imatge de reproduir alguna cosa que nosaltres coneixem com a real, amb un significat o connotació específic i que es reconegut per a tothom.

-Abstracció: És un estil on una imatge no té cap semblança amb una realitat concreta, però que pot arribar a ser interpretada com a una real.

-Estereotip: Al repetir-se moltes vegades una imatge, els seus caràcters, aquesta imatge es converteix per a la resta de la gent com a normal, i per tant, finalment ja no sorprèn.

-Saturació: És la dissolució que té un color respecte a el blanc, com menys saturació, menys color tindrà la imatge.

-Brillantor (lluminositat): En una imatge, és la lluminositat i intensitat que té un color específic, si aquest color és més clar o més obscur.

LA FOTOGRAFIA

-Objectiu: És un dispositiu, format per un conjunt de lents, el sistema d'enfoc i d'obturació, que s'encarrega de redireccionar el focus de llum per crear una imatge òptica en un suport fotosensible.

-Diafragma: És el dispositiu que controla la quantita de llum que arriba al sensor. Si n'hi ha molta llum, l'opertura del diafragma serà petita, mentre que si n'hi ha poca llum, l'opertura serà gran.

-Obturador: Dispositu que controla el temps durant el qual el sensor rep la llum. Pot tenir una obturació ràpida, per tal de congelar l'imatge, o una obturació lenta, per a que allò que volem fotografiar surti moguda.

-Fotòmetre: És un dispositiu que analitza i mesura la quantitat de llum que hi ha per a que el sensor rebi sempre la mateixa quantitat de llum.

-Gran angular: Objectiu que abarca els 110º i 60º, deforma la imatge. Ens allunya , i s'utilitza per captar objectes que es troben molt a prop de l'objectiu.

-Teleobjectiu: Objectiu amb una major capacitat de zoom, per tant ens apropa a allò que volem fotografiar.

-Macro: Capacitat focal de fotografiar allò que volem destacar, a una distàcia propera.

-Profunditat de camp: Espai que n'hi ha per davant i per darrere del pla enfocat, comprès entre el primer i l'últim punt acceptablement nítid reproduits en el mateix pla d'enfoc.

-Temperatura de color: Forma de mesura del cromatisme, on es comparan la llum que emet amb la del negre. Com més baixa és la temperatura, més vermellós és el color.

-Balanç de blancs: És l'ajust realitzat per la càmera, que aconsegueix una reproducció del color correcta, sense mostrar dominants de color, amb independència del tipus de llum que il·lumina l'escena.

-Distància focal: Distància entre l'objectiu i allò que volem fotografiar.

-Sobrexposició: Quan l'exposició resultant de la fotografia no és vàlida, ja que ha sortit amb molta llum, i pot haver quedat cremada.

-Subexposició: Quan l'exposició resultant de la fotgràfia tampoc és vàlida, ja que ha sortit una fotografia amb molt poca llum, molt oscura.

LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL

-Muntatge: Procés d'ordenar el material fílmic i donar llum i so. Les seves fases són: Seleccionar les preses, decidir la longitud d'aquella presa, ordenar i enganxar el material que hem seleccionat, i combinar la imatge amb la banda sonora. Els sus diferents tipus són el contínu, que és explicat en el mateix lloc i moment, el discontinu, on hi apareixen elipsis (flashbacks i flashforwards), el paral·lel, que és explicat en moments i llocs diferents, relacionats entre ells, i l'altern, que és explicat en el mateix moment, però en un diferent lloc, i al final s'acaben trobant. L'ideològic és aquell que crea una metàfora visual.


-Encadenada: És un tipus de transició, una fosa que encadena una imatge amb una altre.


-Pla: Unitat bàsica narrativa del muntatge.


-Seqüència: Unitat de relat on hi ha un plantejament, un desenvolupament i una conclusió, i es pot desenvolupar en un o varis escenaris.



-Escena: Part del discurs visual que es dóna en un únic escenari i sense sentit dramàtic complet, si no, sería una seqüència.



-Presa: Pla d'enregistrament, que s'efectua amb la claqueta, quan comença a funcionar la càmera i quan s'apaga.


-Panoràmica:
Moviment de rotació de la càmera, mantenint la distància focal constant, la càmera no es desplaça, rota sobre el seu propi eix, i pot ser horitzontal o vertical. Segons la seva intenció podrá ser de relació, de seguiment o descriptiva.


-Travelling: Moviment de translació de la càmera, on no rota la càmera, es desplaça. Pot ser frontal respecte a un objecte o una persona, lateral, de seguiment, angular, circular, etc.


-Grua: Dispositiu que s'utilitza per gravar en el cinema, esports, programes televisius, etc, i que pot ser fixa o extensible.


-Steady-cam:
És un altre moviment de càmera, en aquest cas lliure, que consisteix en l'utilització de la càmera recolzada en l'espatlla d'una persona, per tal de donar estabilitat a la imatge. Pot realitzar el moviment de panoràmica o travelling.


-Moviola:
Va ser la primera màquina per l'edició de películes en film, inventada per Iwan Serrurier al 1917.


-Flashback:
Mètode utilitzat al cine o televisió, que altera la seqüència de la història per tal de traslladar l'acció al passat i poder recordar esdeveniments o poder conèixer més a fons al personatge.


-Flashforward:
Mètode que ens mostra esdeveniments que succeiràn en un futur, un salt en la història per viatjar al futur de forma breu, per després tornar al present.


-Pla seqüència:
És un únic pla durant una seqüència bastant llarga, on no hi ha muntatge de cap tipus, tal com es grava, es mostra, per tant, qualsevol error, suposarà tenir que repetir la seqüència.


-Raccord o continuïtat:
Procés de revisió del moviment de càmera, direcció de recorregut, el nivell d'angulació de la càmera, la dimensió i el tipus de pla que tenim, es a dir, l'enquadrament, els elements que ens donen continuïtat visual, com poden ser el nivell de la llum o la situació dels objectes en l'espai en el que gravem.


-Salt d'eix: Efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.


-Tall: Pas o unió d'un pla amb un altre, mitjançant l'enllaç o empalmament directe sense que hi hagi cap altre intermig.


-Fosa a negre: És un tipus de transició en el qual la seqüència es va fent cada vegada més obscura, per donar pas a una altre seqüència o per finalitzar-la.


-Fosa a blanc: És un tipus de transició en el qual la seqüència es va fent cada vegada més clara, per donar pas a una altre seqüència o per finalitzar-la.


-Pista de so: Gràfic on es mostra les ones de volum, on podem veure els màxims i minims de so.


-Doblatge: En el procés de post-producció, aquest mètode el que fa és gravar les veus d'unes altres persones, per tal de substituïr les veus originals de la película. Les noves veus seran parlades en un altre idioma, per tal d'internacionalitzar la pelicula. Aquestes veus hauràn d'ajustar-se al moviment del personatge.


-Banda sonora: És la música, ja sigui vocal o instrumental, que està composta expresament per a una pelicula, per tal de potenciar les emocions i vendre millor la pelicula.



-Transició: Efectes visuals utilitzats per unir o separar seqüències. Les més habituals solen ser la fosa, que pot ser negre o blanc, o la fosa encadenada, que encadena una imatge amb una altre. Altres exemples són les cortinetes, etc. El movie maker ens ho exemplifica.

LA TELEVISIÓ

-Realització multi-càmera: Transmissió en directe des de diferents punts de vista d'un mateix esdeveniment que s'està produïnt, per tal de donar molta més informació i més detallada i precisa.

-Telebrossa: És el conjunt de programes televisius de molt baixa qualitat, normalment, quant es basa en el protagonisme de personatges del món del cor. Programes on hi apareixen intimitats, conflictes, rumors i xafarderies sentimentals, programes sobre telerrealitat o fins i tot, informatius sensacionalistes.

-Emissió en diferit: És la transmissió televisiva que s'emiteix al públic un temps després d'haver-se emitit en directe. Per tant, són imatges posteriors al directe.

-Sitcom: És un gènere de televisió basat en la comèdia, on un grup de personatges peculiars, amb un guió humorístic, i l'acció es desenvolupa en un entorn comú com pot ser una casa o el treball.

-Talkshow: És un programa d'entrevistes, on pot haver-hi també debats, i normalment són programes entrats en la mitjanit.

-Late night show: És un programa amb una franja horària d'entre les 23:30 h i les 3:00 h, on el format televisiu pot ser el d'un programa d'entrevistes, de debats, de monòlegs, d'squetxes satírics, amb parodies, imitacions o fins i tot, programes de crítica política.

-Plató: És un espai tancat i obert (sense molts elements que puguin estorbar) i amb un bon accés, per al bon desplaçament dels elements tècnics com les càmeres. També tenen una molt bona visualització i una molt bona dotació tècnica. És l'espai on es graven els programes, informatius, etc.

-Chroma key: És una tècnica audiovisual que consisteix en extreure un color de la imatge (normalment verd o blau), i reemplaçar l'àrea que ocupava aquell color per donar entrada a una sèrie d'imatges o vídeos, amb l'ajuda d'un equip especialitzat o d'un ordinador.

-Teleapuntador o telepromter: És un monitor amb la senyal invertida, per on passa el text que haurà de seguir el conductor. Està situat en la mateixa càmera on es grava al conductor, però el text és transparent per a els espectadors.

-Control de realització(Reggie): És una sala de control on es coordina la realització en directe d'un programa televisiu. Hi podem trobar una gran varietat de dotació tècnica, on treballen els professionals com els mescladors d'imatges i sons, els realitzadors, els grafistes o els directors.

-Regidor: Són els professionals que fan d'enllaç entre els dos espais (l'estudi de televisió i la reggie), els que possen en contacte els dos espais, el professional pel qual passa les ordres del realitzador, dirigides al plató.

-Audimetre: Aparell que es col·loca en alguns televisors, i que mesura l'audiència de manera permanent i automàtica. Les seves dades s'utilitzen per generar dades estadístiques, com poden ser el rating o el share.

-Rating: És l'audiència total, el número total d'espectadors que han vist el programa, on es realitza el tant per cent de la població (la que està veient la televisió i la que no).

-Share: Aquest tipus d'informació, és la quota de pantalla, el número d'espectadors que estava veient la cadena en aquell moment, sobre la gent en general, que està veient la televisió, sense importar la cadena, només sobre les cases que la estan veient (si hi ha gent que no està veient la televisió, no entra en aquest general).

-Primetime: Són les franjes del día (situades entre el migdia i el vespre, abans i després del telenotícies) on el pic d'audiència és més alt.

Cap comentari:

Publica un comentari