http://prezi.com/vvclfkbqcyxk/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share
dilluns, 14 de març del 2016
Característiques del cinema bèl·lic
És
un gènere cinematogràfic que centra la seva història en guerres, en els
conflictes bèl·lics. Encara que sembli que només es centra en la
guerra, podriem dir que és un subgènere del cinema d'aventures, el
cinema històric, o el cinema documental.
Aquest cinema ha crescut, o s'ha establert amb més força en les èpoques de la segona Guerra Mundial, la Guerra de Corea, la del Vietnam... En resum, en moments de conflicte.
Aquest gènere també s'ha utilitzat molt com a arma propagandística, de difusió ideològica, d'exaltació patriòtica, així com per donar una visió de l'enemic incompleta, que no és objectiva o imparcial, sinó que està condicionada per determinats interessos, com per heroitzar el propi exèrcit.
En aquest gènere, domina l'acció, la proesa, el fet heòric, la confrontació amb l'enemic, la batalla i la victòria final. En moltes d'altres pel·lícules, la guerra ha estat definida per les seves conseqüències, mostrant-la com una solució absurda i irracional. Aquí, predominen les experiències personals, relacions entre persones i la presa de consciència dels resultats reals provocats per la guerra.
Aquest cinema ha crescut, o s'ha establert amb més força en les èpoques de la segona Guerra Mundial, la Guerra de Corea, la del Vietnam... En resum, en moments de conflicte.
Aquest gènere també s'ha utilitzat molt com a arma propagandística, de difusió ideològica, d'exaltació patriòtica, així com per donar una visió de l'enemic incompleta, que no és objectiva o imparcial, sinó que està condicionada per determinats interessos, com per heroitzar el propi exèrcit.
En aquest gènere, domina l'acció, la proesa, el fet heòric, la confrontació amb l'enemic, la batalla i la victòria final. En moltes d'altres pel·lícules, la guerra ha estat definida per les seves conseqüències, mostrant-la com una solució absurda i irracional. Aquí, predominen les experiències personals, relacions entre persones i la presa de consciència dels resultats reals provocats per la guerra.
Paths of Glory (Camins de glòria)
Pel·lícula nord-americana, realitzada l'any 1957, amb una durada de
86 minuts. Del director Stanley Kubrick, i amb un guió realitzar per
Stanley Kubrick, Calder Willingham i Jim Thompson, música composta per
Gerald Fried i fotografia realitzada per George Krause. És una
pel·licula basada en la novel·la homònima de Humphrey Cobb.
Productora: MGM presenta una producció Bryna Productions.
Repartiment: Kirk Douglas, George MacReady, Adolphe Menjou, Ralph Meeker, Wayne Morris, Joe Turkel, Richard Anderson, Timothy Carey, Peter Capell, Susanne Christian, Bert Freed, Emile Meyer.
Sinopsi: Primera Guerra Mundial (1914-1918). En 1916, a França, el general Boulard (Adolphe Menjou) ordena la conquesta d'una inexpugnable posició alemanya i encarrega aquesta missió a l'ambiciós general Mireau (George MacReady). L'encarregat de dirigir l'atac serà el coronel Dax (Kirk Douglas). La presa del turó resulta un infern, i el regiment emprèn la retirada cap a les trinxeres. L'alt comandament militar, irritat per la derrota, decideix imposar al regiment un terrible càstig que serveixi d'exemple als altres soldats.
Premis: Premis BAFTA 1957, nominada a la millor pel·licula.
Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=nmDA60X-f_A
Productora: MGM presenta una producció Bryna Productions.
Repartiment: Kirk Douglas, George MacReady, Adolphe Menjou, Ralph Meeker, Wayne Morris, Joe Turkel, Richard Anderson, Timothy Carey, Peter Capell, Susanne Christian, Bert Freed, Emile Meyer.
Sinopsi: Primera Guerra Mundial (1914-1918). En 1916, a França, el general Boulard (Adolphe Menjou) ordena la conquesta d'una inexpugnable posició alemanya i encarrega aquesta missió a l'ambiciós general Mireau (George MacReady). L'encarregat de dirigir l'atac serà el coronel Dax (Kirk Douglas). La presa del turó resulta un infern, i el regiment emprèn la retirada cap a les trinxeres. L'alt comandament militar, irritat per la derrota, decideix imposar al regiment un terrible càstig que serveixi d'exemple als altres soldats.
Premis: Premis BAFTA 1957, nominada a la millor pel·licula.
Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=nmDA60X-f_A
Apocalypse Now
Pel·licula nord-americana, realitzada l'any 1979, amb una durada de
153 minuts. Del director Francis Ford Coppola, amb un guió realitzat per
John Milius i Francis Ford Coppola, la música per Carmine Coppola i
Francis Ford Coppola i la fotografia per Vittorio Storaro. És una
pel·licula basada en la novel·la de Joseph Conrad.
Productora: United Artists (Omni Zoetrope Production).
Repartiment: Martin Sheen, Marlon Brando, Robert Duvall, Frederic Forrest, Laurence Fishburne, Sam Bottoms, Albert Hall, Dennis Hooper, G.D Spradlin, Christian Marquand, Harrison Ford, Aurore Clément, Cynthia Wood, Collen Camp, Damien Leake, Herb Rice, James Keane, Scott Glenn.
Sinopsi: Durant la guerra del Vietnam, al jove Capità Willard (Martin Sheen), un oficial dels serveis d'intel·ligència de l'exèrcit nord-americà, se li ha encomanat entrar a Cambodja amb la perillosa missió d'eliminar a Kurtz (Marlon Brando), un coronel renegat que s'ha tornat boig. El capità ha d'anar a navegar pel riu fins al cor de la selva, on sembla ser que Kurtz reina com un buda despòtic sobre els membres de la tribu Montagnard, que l'adoren com a un déu.
Premis:
1979: 2 Oscars: Millor fotografía i so. 8 nominacions.
1979: Festival de Cannes: Palma d'Or.
1979: Premis David di Donatello: Millor director extranger.
1979: 3 Globus d'Or: Director, Actor Secundari. (Duvall), Banda Sonora. 4 nominacions.
1979: Premis BAFTA: Millor director y actor secundari (Duvall). 7 nominaciones.
1979: Sindicat de Directors (DGA): Nominada a Millor director.
1979: Premis Cèsar: Nominada a Millor pel·lícula extrangera.
Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=hW87fTy_-pQ
Productora: United Artists (Omni Zoetrope Production).
Repartiment: Martin Sheen, Marlon Brando, Robert Duvall, Frederic Forrest, Laurence Fishburne, Sam Bottoms, Albert Hall, Dennis Hooper, G.D Spradlin, Christian Marquand, Harrison Ford, Aurore Clément, Cynthia Wood, Collen Camp, Damien Leake, Herb Rice, James Keane, Scott Glenn.
Sinopsi: Durant la guerra del Vietnam, al jove Capità Willard (Martin Sheen), un oficial dels serveis d'intel·ligència de l'exèrcit nord-americà, se li ha encomanat entrar a Cambodja amb la perillosa missió d'eliminar a Kurtz (Marlon Brando), un coronel renegat que s'ha tornat boig. El capità ha d'anar a navegar pel riu fins al cor de la selva, on sembla ser que Kurtz reina com un buda despòtic sobre els membres de la tribu Montagnard, que l'adoren com a un déu.
Premis:
1979: 2 Oscars: Millor fotografía i so. 8 nominacions.
1979: Festival de Cannes: Palma d'Or.
1979: Premis David di Donatello: Millor director extranger.
1979: 3 Globus d'Or: Director, Actor Secundari. (Duvall), Banda Sonora. 4 nominacions.
1979: Premis BAFTA: Millor director y actor secundari (Duvall). 7 nominaciones.
1979: Sindicat de Directors (DGA): Nominada a Millor director.
1979: Premis Cèsar: Nominada a Millor pel·lícula extrangera.
Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=hW87fTy_-pQ
Saving Private Ryan (Salvar al soldat Ryan)
''Salvar al soldado Ryan'', és una pel·lícula nord-americana,
dirigida per Steven Spielberg, i escrita per Robert Rodat. El gènere de
la pel·licula, que es va estrenar al 1998, és bèl·lic. Amb una durada de
170 minuts, musica composada per John Williams i la fotografia per
Janusz Kaminski. Les seves productores són Dreamworks, Paramount i
Amblin Entertainment.
1.Context de producció
Aquesta pel·lícula ens situa en la Segona Guerra Mundial (1939-1945), on es van veure implicades la gran majoria de nacions del món. Es van crear dos bàndols molt diferenciats: Per un costat, els Aliats, conformat pels Estats Units, França, la Unió Soviètica i el Regne Unit i Irlanda del Nord. Per un altre costat, les potències de l'Eix, amb l'Alemanya Nazi, el Japó i Itàlia.
El conflicte va esclatar l'1 de Setembre del 1939 amb l'invasió de l'Alemanya Nazi a Polònia, i la posterior declaració de guerra de França i Regne Unit al Tercer Reich. El que volia assolir Alemanya era crear un gran imperi en Europa, i a través de grans campanyes militars o firmats de tractats, va aconseguir conquistar o sotmetre gran part de l'Europa continental.
La Segona Guerra Mundial la van guanyar els Aliats, després de que el 7 de Maig del 1945, a Reims (França), l'Alt Comandament Alemany va rendir totes les forçes alemanyes. Així, la Guerra es va acabar a Europa.
Encara restava la Guerra a Àsia, que es va posar fi despres del bombardeig atòmic a Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units. El Japó va acceptar la rendició incondicional el 15 d'agost del 1945, encara que la firma oficial va ser el 2 de setembre de 1945, a l'interior d'un cuirassat nord-americà.
Aquesta guerra és el conflicte bèl·lic més mortífer a l'història de la humanitat, amb el resultat de la mort d'entre 50 i 70 milions de persones.
2.Argument
El film comença amb un ancià, acompanyat de la seva familia, que visita el Cementiri Nord-americà de Normandia de Coleville-sur-Mer, a França. L'ancià, al veure una tomba en concret, cau de genolls davant d'ella, plorant, per després fer un primerísim primer pla sobre la seva cara.
Aquesta escena dóna pas a un dels esdeveniments més importants de la Segona Guerra Mundial. Es fa una recreació molt realista del Desembarcament de Normandia, el 6 de Juny del 1944, a la platja d'Omaha, per part dels Aliats. El protagonista de la pel·licula, el capità John H. Miller, es troba a una de les llanxes que tranporten els soldats. L'objectiu és avançar per la platja i aconsegueixen asegurar una petita part d'ella.
Passem a una escena que es troba als Estats Units, en concret al Departament de Guerra dels Estats Units, situat a Washington D.C, on el general George Marshall, és notificat de la mort de tres germans, amb cognom Ryan, en diferents punts de guerra. La mare dels tres fills rebrà la noticia de la mort dels 3 fills el mateix día. S'assabenten de que hi ha un quart germà, batallant a Normandía, que està desaparegut. Per tant, Marshall ordena que sigui rescatat i que pugui retornar a Casa.
Retornem a França, en el tercer día del desembarcament de Normandia, on l'ordre de trobar al quart germà Ryan és encomanada al protagonista, el capità Miller, que reunirà a sis soldats de la seva companyia, i a un altre d'una diferent, que serà el traductor, ja que sap francés i alemany. Els 8 soldats s'embarquen en la recerca del desaparegut paracaigudista James Francis Ryan, però sense saber el seu parador. Es troben amb la divisió de Ryan, però no tenen èxit, on morirà un dels vuit, Caparzo.
Més endavant, donen amb un amic de James Ryan, que els informa que junt amb uns quants més, Ryan ajuda en la defensa del pont de Ramelle.
De camí a Ramelle, els integrants protagonistes troben uns cossos morts de soldats americans, a prop d'un punt estratègic alemany. El capità Miller decideix entrar-hi per assegurar-se de que no hi haguessin enemics. Miller i els seus s'endinsen, acabant amb la resistència alemanya, pero amb la conseqüència de la mort del sanador, Wade.
Quan es començen a apropar al seu objectiu, es troben que hi apareix un vehicle armat d'alemanys. Decideixen amagar-se, amb la sorpresa de que el vehicle és neutralitzat per tres paracaigudistes. Entre ells es troba l'objectiu de la operació, James Francis Ryan.
Ja a Ramelle, el capità Miller decideix explicar que l'objectiu de la seva missió és el paracaigudista, i li dóna la noticia de la mort de tots els seus germans, amb l'ordre de que torni a casa seva. James Ryan, desconsolat, es resigna a tornar, i el que vol es defensar Ramelle.
El capità Miller es sorprèn, i decideix que ell, i el seu grup de soldats, també ajudaràn en la seva defensa. Encara que els mitjans dels que disposen són molt pobres, se les enginyen totes per tal de defensar la seva posició.
Ja preparats, se n'adonen de que els alemanys s'apropen, i entren en la seva posició. Les tropes alemanyes són molt superiors en número, i també en vehicles, amb dos tancs i ametralladores mòbils. Els americans intenten sobreviure als atacs enemics. Practicament tots els protagonistes moren.
El capità Miller, l'encarregat d'eclosionar el pont, és ferit en el pit, i amb una sola pistola, s'enfrenta a tot un tanc. Miller dispara contra ell, i en l'últim tret, el tanc explota, a causa de l'aviació aliada. Moments després, apareixen els reforços, que aconsegueixen acabar amb els alemanys. El capità Miller aconsegueix la seva missió, la de rescatar i protegir a l'últim germà, però no aconsegueix sobreviure.
Ja a l'última escena, es torna a fer un salt en la història, en la actualitat en concret, el mateix moment que el principi. L'ancià, que és el James Francis Ryan, es troba davant de la tomba del capità John H. Miller. Ryan, s'acomiada fent la salutació militar, donant per acabada la pel·licula.
3.Elements formals
a)Format horitzontal. No té una composició determinada, els elements no hi estan especificament en un lloc en concret.
Si parlem de plans, podem reconèixer tots, el de detall, primer pla, primerissim primer pla, mig, americà, sencer, conjunt, general i gran general.
En quant a l'angulació, menys angles aberrants, nadirs i zenitals, també els podem reconèixer tots (picat, contrapicat, frontal, tres quarts i lateral).
Si parlem de la il·luminació, podem dir que els colors estan dessaturats. Gran part de les escenes són gravades a l'exterior, però també hi han escenes interiors. Normalment, el temps del cel està ennubolat, fins i tot, hi ha pluja, i en molt poques escenes, hi ha sol.
b)La música està composta per John Williams, formada per 10 pistes, amb ''Hymn to the fallen'' com a pista principal. Gravat en el Symphony Hall, de Boston (Massachusetts), realitzades per l'Orquestra Simfònica de Boston i la veu característica de Tanglewood Festival Chorus en dues de les deu composicions. La banda sonora té una durada de gairebé una hora, mentre que la pel·lícula en si dura més de dues hores.
A part de la música, podem escoltar els sons dels trets, dels crits dels soldats, del moviment de la maquinària, dels avions, de les explosions, etc.
c)La gravació es fa amb camara a l'espatlla, i amb poca o quasi res d'Steady cam, que ens fa adentrar-nos encara més en la història, i li dóna molt més de realisme. Per tant, hi ha moviment lliure de la càmera, encara que també hi aparegui el zoom, molt present en enfocar la cara del personatge cada vegada més.
No hi ha foses, el ritme de seqüència és ràpida en les escenes de guerra i lenta a la resta, mentre que la duració dels plants no és ni molt llarga ni molt curta.
d)La pel·licula va dirigida a un públic entre adult i adolescent. L'edat mínima és troba a Colòmbia, en 12 anys, mentre que la màxima es marca als Estats Units, amb una edat minima de 17 anys. A Espanya, l'edat minima és 13 anys.
No hi ha narrador, la pel·licula es basa en el diàleg, encara que a les escenes finals, podem escoltar la veu en off del general George Marshall, llegint la carta que es enviada a la mare d'en Ryan, comunicant-li que ha sobreviscut.
e)Podriem parlar d'un muntatge discontinu, ja que la primera escena ens mostra l'actualitat (1998), per més tard portar-nos al 1944, i per finalitzar, tornem a l'actualitat. Dins d'aquest muntatge discontinu, podriem dir que és un muntatge altern, ja que les accions es produeixen en el mateix moment, les seqüències tenen un ordre real, però en llocs diferents (Platja d'Omaha, Washington D.C., Neuville, Vierville i Ramelle).
f)Com a personatges més importants podem destacar-ne:
-Capità John H. Miller (Tom Hanks)
-Soldat James Francis Ryan (Matt Damon)
-Sergent Michael Horvath (Tom Sizemore)
-Soldat Richard Reiben (Edward Burns)
-Caporal Timothy Upham (Jeremy Davies)
-Soldat Daniel Jackson (Barry Pepper)
-Sanitari Irwin Wade(Giovanni Ribisi)
-Soldat Stanley Mellish (Adam Goldberg)
-Soldat Adrian Caparzo (Vin Diesel)
Els escenaris que vol mostrar la pel·licula són la Platja d'Omaha, a Normandia(França), però l'escena del desembarcament va ser gravada a la platja de Ballinesker (Irlanda). Les escenes del cementiri van ser gravades en la localització real, el Cementiri Nord-americà de Normandia, a Coleville-sur-Mer. Altres escenes es van gravar a diferents localitzacions del Regne Unit, com Hatfield, Londres, Oxfordshire i Wiltshire.
Premis:
1998: 5 Oscars: Director, fotografía, muntatge, so, i efectes de so. 11 nominacions.
1998: 2 Globus d?Or: Millor pel·lcula: Drama, director. 5 nominacions.
1998: 2 premis BAFTA: Millors efectes visuals i so. 10 nominacions.
1998: Nominada al Cèsar: Millor pel·licula extrangera.
1998: Cercle de crítics de Nova York: Millor pel·licula.
1998: 3 Critics' Choice Awards: Millor pel·licula, director y banda sonora.
1998: Associació de Crítics de Chicago: Millor pel·lícula.
1998: Sindicat de Directors (DGA): Millor director.
1998: Sindicat d'Actores (SAG): Nominada a Millor repartiment (Llargmetratge) i actor (Hanks).
Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=BM4P7FpEoLc
1.Context de producció
Aquesta pel·lícula ens situa en la Segona Guerra Mundial (1939-1945), on es van veure implicades la gran majoria de nacions del món. Es van crear dos bàndols molt diferenciats: Per un costat, els Aliats, conformat pels Estats Units, França, la Unió Soviètica i el Regne Unit i Irlanda del Nord. Per un altre costat, les potències de l'Eix, amb l'Alemanya Nazi, el Japó i Itàlia.
El conflicte va esclatar l'1 de Setembre del 1939 amb l'invasió de l'Alemanya Nazi a Polònia, i la posterior declaració de guerra de França i Regne Unit al Tercer Reich. El que volia assolir Alemanya era crear un gran imperi en Europa, i a través de grans campanyes militars o firmats de tractats, va aconseguir conquistar o sotmetre gran part de l'Europa continental.
La Segona Guerra Mundial la van guanyar els Aliats, després de que el 7 de Maig del 1945, a Reims (França), l'Alt Comandament Alemany va rendir totes les forçes alemanyes. Així, la Guerra es va acabar a Europa.
Encara restava la Guerra a Àsia, que es va posar fi despres del bombardeig atòmic a Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units. El Japó va acceptar la rendició incondicional el 15 d'agost del 1945, encara que la firma oficial va ser el 2 de setembre de 1945, a l'interior d'un cuirassat nord-americà.
Aquesta guerra és el conflicte bèl·lic més mortífer a l'història de la humanitat, amb el resultat de la mort d'entre 50 i 70 milions de persones.
2.Argument
El film comença amb un ancià, acompanyat de la seva familia, que visita el Cementiri Nord-americà de Normandia de Coleville-sur-Mer, a França. L'ancià, al veure una tomba en concret, cau de genolls davant d'ella, plorant, per després fer un primerísim primer pla sobre la seva cara.
Aquesta escena dóna pas a un dels esdeveniments més importants de la Segona Guerra Mundial. Es fa una recreació molt realista del Desembarcament de Normandia, el 6 de Juny del 1944, a la platja d'Omaha, per part dels Aliats. El protagonista de la pel·licula, el capità John H. Miller, es troba a una de les llanxes que tranporten els soldats. L'objectiu és avançar per la platja i aconsegueixen asegurar una petita part d'ella.
Passem a una escena que es troba als Estats Units, en concret al Departament de Guerra dels Estats Units, situat a Washington D.C, on el general George Marshall, és notificat de la mort de tres germans, amb cognom Ryan, en diferents punts de guerra. La mare dels tres fills rebrà la noticia de la mort dels 3 fills el mateix día. S'assabenten de que hi ha un quart germà, batallant a Normandía, que està desaparegut. Per tant, Marshall ordena que sigui rescatat i que pugui retornar a Casa.
Retornem a França, en el tercer día del desembarcament de Normandia, on l'ordre de trobar al quart germà Ryan és encomanada al protagonista, el capità Miller, que reunirà a sis soldats de la seva companyia, i a un altre d'una diferent, que serà el traductor, ja que sap francés i alemany. Els 8 soldats s'embarquen en la recerca del desaparegut paracaigudista James Francis Ryan, però sense saber el seu parador. Es troben amb la divisió de Ryan, però no tenen èxit, on morirà un dels vuit, Caparzo.
Més endavant, donen amb un amic de James Ryan, que els informa que junt amb uns quants més, Ryan ajuda en la defensa del pont de Ramelle.
De camí a Ramelle, els integrants protagonistes troben uns cossos morts de soldats americans, a prop d'un punt estratègic alemany. El capità Miller decideix entrar-hi per assegurar-se de que no hi haguessin enemics. Miller i els seus s'endinsen, acabant amb la resistència alemanya, pero amb la conseqüència de la mort del sanador, Wade.
Quan es començen a apropar al seu objectiu, es troben que hi apareix un vehicle armat d'alemanys. Decideixen amagar-se, amb la sorpresa de que el vehicle és neutralitzat per tres paracaigudistes. Entre ells es troba l'objectiu de la operació, James Francis Ryan.
Ja a Ramelle, el capità Miller decideix explicar que l'objectiu de la seva missió és el paracaigudista, i li dóna la noticia de la mort de tots els seus germans, amb l'ordre de que torni a casa seva. James Ryan, desconsolat, es resigna a tornar, i el que vol es defensar Ramelle.
El capità Miller es sorprèn, i decideix que ell, i el seu grup de soldats, també ajudaràn en la seva defensa. Encara que els mitjans dels que disposen són molt pobres, se les enginyen totes per tal de defensar la seva posició.
Ja preparats, se n'adonen de que els alemanys s'apropen, i entren en la seva posició. Les tropes alemanyes són molt superiors en número, i també en vehicles, amb dos tancs i ametralladores mòbils. Els americans intenten sobreviure als atacs enemics. Practicament tots els protagonistes moren.
El capità Miller, l'encarregat d'eclosionar el pont, és ferit en el pit, i amb una sola pistola, s'enfrenta a tot un tanc. Miller dispara contra ell, i en l'últim tret, el tanc explota, a causa de l'aviació aliada. Moments després, apareixen els reforços, que aconsegueixen acabar amb els alemanys. El capità Miller aconsegueix la seva missió, la de rescatar i protegir a l'últim germà, però no aconsegueix sobreviure.
Ja a l'última escena, es torna a fer un salt en la història, en la actualitat en concret, el mateix moment que el principi. L'ancià, que és el James Francis Ryan, es troba davant de la tomba del capità John H. Miller. Ryan, s'acomiada fent la salutació militar, donant per acabada la pel·licula.
3.Elements formals
a)Format horitzontal. No té una composició determinada, els elements no hi estan especificament en un lloc en concret.
Si parlem de plans, podem reconèixer tots, el de detall, primer pla, primerissim primer pla, mig, americà, sencer, conjunt, general i gran general.
En quant a l'angulació, menys angles aberrants, nadirs i zenitals, també els podem reconèixer tots (picat, contrapicat, frontal, tres quarts i lateral).
Si parlem de la il·luminació, podem dir que els colors estan dessaturats. Gran part de les escenes són gravades a l'exterior, però també hi han escenes interiors. Normalment, el temps del cel està ennubolat, fins i tot, hi ha pluja, i en molt poques escenes, hi ha sol.
b)La música està composta per John Williams, formada per 10 pistes, amb ''Hymn to the fallen'' com a pista principal. Gravat en el Symphony Hall, de Boston (Massachusetts), realitzades per l'Orquestra Simfònica de Boston i la veu característica de Tanglewood Festival Chorus en dues de les deu composicions. La banda sonora té una durada de gairebé una hora, mentre que la pel·lícula en si dura més de dues hores.
A part de la música, podem escoltar els sons dels trets, dels crits dels soldats, del moviment de la maquinària, dels avions, de les explosions, etc.
c)La gravació es fa amb camara a l'espatlla, i amb poca o quasi res d'Steady cam, que ens fa adentrar-nos encara més en la història, i li dóna molt més de realisme. Per tant, hi ha moviment lliure de la càmera, encara que també hi aparegui el zoom, molt present en enfocar la cara del personatge cada vegada més.
No hi ha foses, el ritme de seqüència és ràpida en les escenes de guerra i lenta a la resta, mentre que la duració dels plants no és ni molt llarga ni molt curta.
d)La pel·licula va dirigida a un públic entre adult i adolescent. L'edat mínima és troba a Colòmbia, en 12 anys, mentre que la màxima es marca als Estats Units, amb una edat minima de 17 anys. A Espanya, l'edat minima és 13 anys.
No hi ha narrador, la pel·licula es basa en el diàleg, encara que a les escenes finals, podem escoltar la veu en off del general George Marshall, llegint la carta que es enviada a la mare d'en Ryan, comunicant-li que ha sobreviscut.
e)Podriem parlar d'un muntatge discontinu, ja que la primera escena ens mostra l'actualitat (1998), per més tard portar-nos al 1944, i per finalitzar, tornem a l'actualitat. Dins d'aquest muntatge discontinu, podriem dir que és un muntatge altern, ja que les accions es produeixen en el mateix moment, les seqüències tenen un ordre real, però en llocs diferents (Platja d'Omaha, Washington D.C., Neuville, Vierville i Ramelle).
f)Com a personatges més importants podem destacar-ne:
-Capità John H. Miller (Tom Hanks)
-Soldat James Francis Ryan (Matt Damon)
-Sergent Michael Horvath (Tom Sizemore)
-Soldat Richard Reiben (Edward Burns)
-Caporal Timothy Upham (Jeremy Davies)
-Soldat Daniel Jackson (Barry Pepper)
-Sanitari Irwin Wade(Giovanni Ribisi)
-Soldat Stanley Mellish (Adam Goldberg)
-Soldat Adrian Caparzo (Vin Diesel)
Els escenaris que vol mostrar la pel·licula són la Platja d'Omaha, a Normandia(França), però l'escena del desembarcament va ser gravada a la platja de Ballinesker (Irlanda). Les escenes del cementiri van ser gravades en la localització real, el Cementiri Nord-americà de Normandia, a Coleville-sur-Mer. Altres escenes es van gravar a diferents localitzacions del Regne Unit, com Hatfield, Londres, Oxfordshire i Wiltshire.
Premis:
1998: 5 Oscars: Director, fotografía, muntatge, so, i efectes de so. 11 nominacions.
1998: 2 Globus d?Or: Millor pel·lcula: Drama, director. 5 nominacions.
1998: 2 premis BAFTA: Millors efectes visuals i so. 10 nominacions.
1998: Nominada al Cèsar: Millor pel·licula extrangera.
1998: Cercle de crítics de Nova York: Millor pel·licula.
1998: 3 Critics' Choice Awards: Millor pel·licula, director y banda sonora.
1998: Associació de Crítics de Chicago: Millor pel·lícula.
1998: Sindicat de Directors (DGA): Millor director.
1998: Sindicat d'Actores (SAG): Nominada a Millor repartiment (Llargmetratge) i actor (Hanks).
Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=BM4P7FpEoLc
Black Hawk Down
Pel·licula
nord-americana, realitzada l'any 2001, d'una durada de 140 minuts, pel
director Ridley Scott, amb un guió de Ken Nolan, la musica composta per
Hans Zimmer i la fotografia per Slawomir Idziak. És una pel·licula
basada en la història de Mark Bowden.
Productora: Revolution Studios i Jerry Bruckheimer Films.
Repartiment: Josh Harnett, Eric Bana, Ewan McGregor, Tom Sizemore, William Fichtner, Sam Shepard, Brendan Sexton III, Jeremy Piven, Brian Van Holt, Carmine Giovanazzo, Even Bremner, Ron Eldard, Kim Coates, Richard Tyson, Hugh Dancy, Jason Isaacs, Orlando Bloom, Tom Guiry, Tom Hardy, Matthew Mardsen, Nikolaj Coster-Waldau, Enrique Murciano, Glenn Morshhower.
Sinopsi: Octubre de 1993. Soldats americans d'elit són enviats a Mogadiscio (Somàlia) en una missió de pau de les Nacions Unides, però el seu principal objectiu és capturar al cabdill Aidid i acabar d'arrel amb la guerra. La missió es complica quan dos helicòpters Black Hawk són enderrocats. Llavors l'únic que importa és rescatar els soldats que han quedat atrapats o han resultat ferits en l'accident.
Premis:
2001: 2 Oscars: Millor muntatge, so. 4 nominacions.
2001: 3 nominacions Premis BAFTA: Millor fotografía, muntatge i so.
2001: American Film Institute (AFI): Top 10 - Millors pel·lícules de l'any.
2001: Sindicat de Directors (DGA): Nominada a Millor director.
Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=_vJltamBoy8
Productora: Revolution Studios i Jerry Bruckheimer Films.
Repartiment: Josh Harnett, Eric Bana, Ewan McGregor, Tom Sizemore, William Fichtner, Sam Shepard, Brendan Sexton III, Jeremy Piven, Brian Van Holt, Carmine Giovanazzo, Even Bremner, Ron Eldard, Kim Coates, Richard Tyson, Hugh Dancy, Jason Isaacs, Orlando Bloom, Tom Guiry, Tom Hardy, Matthew Mardsen, Nikolaj Coster-Waldau, Enrique Murciano, Glenn Morshhower.
Sinopsi: Octubre de 1993. Soldats americans d'elit són enviats a Mogadiscio (Somàlia) en una missió de pau de les Nacions Unides, però el seu principal objectiu és capturar al cabdill Aidid i acabar d'arrel amb la guerra. La missió es complica quan dos helicòpters Black Hawk són enderrocats. Llavors l'únic que importa és rescatar els soldats que han quedat atrapats o han resultat ferits en l'accident.
Premis:
2001: 2 Oscars: Millor muntatge, so. 4 nominacions.
2001: 3 nominacions Premis BAFTA: Millor fotografía, muntatge i so.
2001: American Film Institute (AFI): Top 10 - Millors pel·lícules de l'any.
2001: Sindicat de Directors (DGA): Nominada a Millor director.
Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=_vJltamBoy8
Subscriure's a:
Missatges (Atom)