Podem
dir que és el mitja de comunicació més utilitzat i més vist per
la població.
Des de mitjans del segle XX, les families agafen poder adquisitiu, després d'un periode de molta crisi, i la televisió entra de manera massiva a les cases.
Actualment, la televisió està perdent importància, desplaçant aquesta audiència cap a internet, cap a les xarxes socials, que donen una informació molt més inmediata que la televisió. Tot i així, la televisió continua sent el més important. En un inici, la televisió donava una funció d'informar i d'entretenir, però actualment també ofereixen models de comportament, models d'opinió, transmet uns tipus de valors, etc.
El fet de que hi existeixin diferents cadenes de televisió, fa que cadascuna ofereixi uns models diferents. El llenguatge televisiu pot patir un us malintencionat del llenguatge audiovisual, degut al desconeixement de les tècniques de realització del missatge televisiu.
La televisió, com a mitjà de comunicació és poder, per tant, hi ha un interés polític pel control de la programació televisiva. Per tant, també serà una eina de propaganda política, que fa que siguin molt tendencioses.
La televisió té molt poder de suggestió en l'espectador, per tant, a vegades es pot donar una confusió intencionada. Hi haurà molta manipulació en les imatges que es mostren, per tal de confondre a l'espectador del que és real i el que és fictici. L'espectador està indefens davant de l'emisor (TV).
Les televisions privades busquen aquesta rendibilitat economica, que prima per damunt de qualsevol altre (si s'ha d'emitir allò que doni més audiència, s'emitirà, l'exemple és Gran Hermano).
Normalment, acostumen a tallar en el moment més important, per donar pas a la publicitat, que és la principal font econòmica.
El llenguatge televisiu sorgeix de la fusió de dos llenguatges diferents (cinematogràfic i radiofònic). La televisió treu del cinema el llenguatge audiovisual i el seu muntatge, així com la seva gramàtica audiovisual. De la ràdio treu l'inmediatesa, el llenguatge verbal, el directe rigurós.
Moltes vegades, a la televisió és realitza la ràdio en color, com per exemple els partits de futbol, o les curses de Fórmula 1. L'inmediatesa de la informació actualment, la tenen les xarxes socials, per tant, a Televisió, hi ha gent que està atenent en tot moment l'internet.
Caracteristiques del discurs televisiu
-El discurs televisiu és fragmentat, és a dir, dóna unitats (programes), alternat per publicitat i diferenciat per blocs (el de matí, el de la tarda i el de la nit). Segons el format, hi hauràn programes d'humor, d'entrevistes, d'esports, sèries, etc.
-La televisió s'emet de manera continuada, una successió de fragment. Tu decideixes quan acaba aquesta continuïtat, en el moment en el que apagues la televisió.
És el llenguatge verbal, que reforça, valor, comenta, interpreta i acompanya la imatge, de forma concisa, clara, precisa, dinàmicament i àmpliament.
Dins de la televisió es juga molt amb els efectes sonors per reforçar i donar enfasi i continuïtat a les imatges, per crear reaccions. La música ha de ser atractiva, repetitiva i suggerent.
Els gèneres televisius
La programació és un conjunt de peçes audiovisuals, que conformen l'emissió diària i continua d'una cadena de televisió. Normalment, la programació és conforma per una sèrie de programes, entre els quals, es van intercal·lant cortinetes, on es recorda en què canal estem, que té el mateix color del logotip de la cadena.
Per tant, els elements que podem trobar per donar cohesió són els avanços de programació, les falques publicitàries, la imatge gràfica de la cadena i les peces gràfiques de pantalla de la cadena. Podem establir una divisió de programes:
-Segons la modalitat d'emissió, que pot ser en directe, diferit o gravat.
-Segons l'estructura o format del programa, que pot ser un magazine, un debat o un informatiu.
-Segons el contingut, que poden ser informatius, sèries, documentals, dibuixos, musicals, etc.
-Segons la periodicitat, que poden ser diaris, setmanals, anuals, etc.
Característiques tècniques de la televisió
La televisió es caracteritza tècnicament per un tipus de realització multicàmara, és a dir, la televisió, bàsicament, lo important, és la emissió en directe, per tant, dona diferents tipus de vista, d'un mateix esdeveniment per emetre en directe aquell esdeveniment que s'està produïnt.
Aquesta realització és coordina des d'una sala de control, anomenada reggie, on tenim els diferents professionals que realitzen el directe. També, en els esdeveniments esportius sobretot, tenim les unitats mòbils, que són furgonetes o camions, on dins es troben tots els elements que es trobem en una reggie, molt més reduït.
Els personatges importants dins de la reggie són el realitzador, el que coordina, un altre és el mesclador d'imatges, la persona que barreja totes les imatges, o fins i tot, pot introduïr efectes o transicions; també hi ha un tècnic de so, que és pràcticament el mateix que el mesclador d'imatges, però amb sons. Tot depèn de les ordres del realitzador. També podem trobar el grafista, que és l'encarregat d'incorporar ròtuls, gràfics, etc (alineacions de futbol, per exemple).
El productor, que s'encarrega de gestionar els professionals que intervendràn en la producció, el que portarà tot el tema ecònomic. Per finalitzar, hi haurà un director, o en el cas d'informatius, un editor, que és el que decidirà que seràn els continguts que es visualitzaràn.
Des de mitjans del segle XX, les families agafen poder adquisitiu, després d'un periode de molta crisi, i la televisió entra de manera massiva a les cases.
Actualment, la televisió està perdent importància, desplaçant aquesta audiència cap a internet, cap a les xarxes socials, que donen una informació molt més inmediata que la televisió. Tot i així, la televisió continua sent el més important. En un inici, la televisió donava una funció d'informar i d'entretenir, però actualment també ofereixen models de comportament, models d'opinió, transmet uns tipus de valors, etc.
El fet de que hi existeixin diferents cadenes de televisió, fa que cadascuna ofereixi uns models diferents. El llenguatge televisiu pot patir un us malintencionat del llenguatge audiovisual, degut al desconeixement de les tècniques de realització del missatge televisiu.
La televisió, com a mitjà de comunicació és poder, per tant, hi ha un interés polític pel control de la programació televisiva. Per tant, també serà una eina de propaganda política, que fa que siguin molt tendencioses.
La televisió té molt poder de suggestió en l'espectador, per tant, a vegades es pot donar una confusió intencionada. Hi haurà molta manipulació en les imatges que es mostren, per tal de confondre a l'espectador del que és real i el que és fictici. L'espectador està indefens davant de l'emisor (TV).
Les televisions privades busquen aquesta rendibilitat economica, que prima per damunt de qualsevol altre (si s'ha d'emitir allò que doni més audiència, s'emitirà, l'exemple és Gran Hermano).
Normalment, acostumen a tallar en el moment més important, per donar pas a la publicitat, que és la principal font econòmica.
El llenguatge televisiu sorgeix de la fusió de dos llenguatges diferents (cinematogràfic i radiofònic). La televisió treu del cinema el llenguatge audiovisual i el seu muntatge, així com la seva gramàtica audiovisual. De la ràdio treu l'inmediatesa, el llenguatge verbal, el directe rigurós.
Moltes vegades, a la televisió és realitza la ràdio en color, com per exemple els partits de futbol, o les curses de Fórmula 1. L'inmediatesa de la informació actualment, la tenen les xarxes socials, per tant, a Televisió, hi ha gent que està atenent en tot moment l'internet.
Caracteristiques del discurs televisiu
-El discurs televisiu és fragmentat, és a dir, dóna unitats (programes), alternat per publicitat i diferenciat per blocs (el de matí, el de la tarda i el de la nit). Segons el format, hi hauràn programes d'humor, d'entrevistes, d'esports, sèries, etc.
-La televisió s'emet de manera continuada, una successió de fragment. Tu decideixes quan acaba aquesta continuïtat, en el moment en el que apagues la televisió.
-La televisió també és caracteritza
per ser espectacle, busca impressionar l'espectador, amb música,
imatge, color, el ritme, tipus de programació, etc.
-La televisió és un incitador al consum, on la publicitat és el principal finançador de la televisió, sobretot privades.
-Un dels principals objectius és competir per l'audiència, i aquesta audiència és la que busca la publicitat.
-És un banalitzador de continguts, la programació que va dirigida a la gran massa, condicionada per l'audiència, normalment emiteix un tipus de programes en concret, la telebasura.
-La televisió és un incitador al consum, on la publicitat és el principal finançador de la televisió, sobretot privades.
-Un dels principals objectius és competir per l'audiència, i aquesta audiència és la que busca la publicitat.
-És un banalitzador de continguts, la programació que va dirigida a la gran massa, condicionada per l'audiència, normalment emiteix un tipus de programes en concret, la telebasura.
La continuïtat a la
televisió
Els elements que donen continuïtat a la televisió són:
-És molt important, primer, pel tractament de la imatge, és a dir, crear una imatge corporativa, un logotip, que es mostri continuament, i que els espectadors la reconeixin.
-Els formats informatius, que donen credibilitat a una cadena de televisió. Sempre busquen les imatges més banals, que donen més espectacle.
-Els formats d'entreteniment, els programes que afavoreixen l'espectacle.
-Els formats d'orientació, orienten a la gent a una denúncia social, crean opinió a l'espectadors, que busquen provocar a l'espectador, enfrontar realitats socials, persones, temes d'opinió, com poden ser els debats.
A la continuïtat a la televisió, la imatge pot arribar a ser més important que el llenguatge verbal (que acompanya a la imatge).
Els elements que donen continuïtat a la televisió són:
-És molt important, primer, pel tractament de la imatge, és a dir, crear una imatge corporativa, un logotip, que es mostri continuament, i que els espectadors la reconeixin.
-Els formats informatius, que donen credibilitat a una cadena de televisió. Sempre busquen les imatges més banals, que donen més espectacle.
-Els formats d'entreteniment, els programes que afavoreixen l'espectacle.
-Els formats d'orientació, orienten a la gent a una denúncia social, crean opinió a l'espectadors, que busquen provocar a l'espectador, enfrontar realitats socials, persones, temes d'opinió, com poden ser els debats.
A la continuïtat a la televisió, la imatge pot arribar a ser més important que el llenguatge verbal (que acompanya a la imatge).
Tractament del so en televisió
És el llenguatge verbal, que reforça, valor, comenta, interpreta i acompanya la imatge, de forma concisa, clara, precisa, dinàmicament i àmpliament.
Dins de la televisió es juga molt amb els efectes sonors per reforçar i donar enfasi i continuïtat a les imatges, per crear reaccions. La música ha de ser atractiva, repetitiva i suggerent.
Els gèneres televisius
La programació és un conjunt de peçes audiovisuals, que conformen l'emissió diària i continua d'una cadena de televisió. Normalment, la programació és conforma per una sèrie de programes, entre els quals, es van intercal·lant cortinetes, on es recorda en què canal estem, que té el mateix color del logotip de la cadena.
Per tant, els elements que podem trobar per donar cohesió són els avanços de programació, les falques publicitàries, la imatge gràfica de la cadena i les peces gràfiques de pantalla de la cadena. Podem establir una divisió de programes:
-Segons la modalitat d'emissió, que pot ser en directe, diferit o gravat.
-Segons l'estructura o format del programa, que pot ser un magazine, un debat o un informatiu.
-Segons el contingut, que poden ser informatius, sèries, documentals, dibuixos, musicals, etc.
-Segons la periodicitat, que poden ser diaris, setmanals, anuals, etc.
Característiques tècniques de la televisió
La televisió es caracteritza tècnicament per un tipus de realització multicàmara, és a dir, la televisió, bàsicament, lo important, és la emissió en directe, per tant, dona diferents tipus de vista, d'un mateix esdeveniment per emetre en directe aquell esdeveniment que s'està produïnt.
Aquesta realització és coordina des d'una sala de control, anomenada reggie, on tenim els diferents professionals que realitzen el directe. També, en els esdeveniments esportius sobretot, tenim les unitats mòbils, que són furgonetes o camions, on dins es troben tots els elements que es trobem en una reggie, molt més reduït.
Els personatges importants dins de la reggie són el realitzador, el que coordina, un altre és el mesclador d'imatges, la persona que barreja totes les imatges, o fins i tot, pot introduïr efectes o transicions; també hi ha un tècnic de so, que és pràcticament el mateix que el mesclador d'imatges, però amb sons. Tot depèn de les ordres del realitzador. També podem trobar el grafista, que és l'encarregat d'incorporar ròtuls, gràfics, etc (alineacions de futbol, per exemple).
El productor, que s'encarrega de gestionar els professionals que intervendràn en la producció, el que portarà tot el tema ecònomic. Per finalitzar, hi haurà un director, o en el cas d'informatius, un editor, que és el que decidirà que seràn els continguts que es visualitzaràn.
Característiques de l'estudi de televisió o plató
És un espai tancat i obert (sense molts elements que puguin estorbar), amb un bon accès, per a que es puguin desplaçar sense cap problema les càmeres i les grues, i els diferents elements tècnics, així com tenir una bona visualització i una dotació tècnica molt important, on hi hagin càmeres, un telepromter (monitor amb la senyal invertida, col·locada davant de la càmera, i és per on passa el text que haurà de llegir la persona que fa el directe). També hi trobarem els decorats i els micros.
Els altres professionals tècnics són els guionistes (encarregats de redactar les notícies), els coordinadors (coordina totes les persones que han d'entrar en directe) i els directors artístics (dissenya els decorats).
Els que entren directament en la producció són els ajudants de realització, com els regidors, que fan d'enllaç entre aquests dos espais (el estudi de televisió i la reggie), que possa en contacte els dos espais. És el que dóna les ordres del realitzador en el plató. Els OPIs, són els operadors d'imatge (càmeres), així com els dissenyadors gràfics, els infografistes, els d'atrezzo...
Quan no són programes en directe, en la post-producció, intervenen altres professionals, que es realitzen en sal·les especialitzades, on arriben els diferents enregistraments que es fan en els programes, tot el material audiovisual, per tal de realitzar el muntatge. Trobem els professionals de post-producció de video (muntador), de so, els grafistes, etc.
És un espai tancat i obert (sense molts elements que puguin estorbar), amb un bon accès, per a que es puguin desplaçar sense cap problema les càmeres i les grues, i els diferents elements tècnics, així com tenir una bona visualització i una dotació tècnica molt important, on hi hagin càmeres, un telepromter (monitor amb la senyal invertida, col·locada davant de la càmera, i és per on passa el text que haurà de llegir la persona que fa el directe). També hi trobarem els decorats i els micros.
Els altres professionals tècnics són els guionistes (encarregats de redactar les notícies), els coordinadors (coordina totes les persones que han d'entrar en directe) i els directors artístics (dissenya els decorats).
Els que entren directament en la producció són els ajudants de realització, com els regidors, que fan d'enllaç entre aquests dos espais (el estudi de televisió i la reggie), que possa en contacte els dos espais. És el que dóna les ordres del realitzador en el plató. Els OPIs, són els operadors d'imatge (càmeres), així com els dissenyadors gràfics, els infografistes, els d'atrezzo...
Quan no són programes en directe, en la post-producció, intervenen altres professionals, que es realitzen en sal·les especialitzades, on arriben els diferents enregistraments que es fan en els programes, tot el material audiovisual, per tal de realitzar el muntatge. Trobem els professionals de post-producció de video (muntador), de so, els grafistes, etc.
Com es mesura la audiència en televisió?
La televisió necessita saber quina és la audiència potencial que tindrà una cadena de televisió, alhora d'afrontar un tipus de televisió. Normalment, l'estudi d'aquesta audièncial la fan empreses alienes a aquestes televisions, empreses especialitzades que instal·len audimetres a diferents llars per un periode aproximadament de cinc anys. Amb això tenen dos informacions, la audiència total (o rating) el número total d'espectadors que han vist un programa, i fan el tant per cent sobre el total de la població (la que està veient la televisió i la que no).
L'altre tipus d'informació és el share, que és la quota de pantalla, el número d'espectadors que estava veient la cadena sobre la gent en general, que està veien la televisió en aquell moment.
El primetime són les franjes del dia (que estan als migdies i els vespres) on el pic d'audiència és més alt.
La televisió necessita saber quina és la audiència potencial que tindrà una cadena de televisió, alhora d'afrontar un tipus de televisió. Normalment, l'estudi d'aquesta audièncial la fan empreses alienes a aquestes televisions, empreses especialitzades que instal·len audimetres a diferents llars per un periode aproximadament de cinc anys. Amb això tenen dos informacions, la audiència total (o rating) el número total d'espectadors que han vist un programa, i fan el tant per cent sobre el total de la població (la que està veient la televisió i la que no).
L'altre tipus d'informació és el share, que és la quota de pantalla, el número d'espectadors que estava veient la cadena sobre la gent en general, que està veien la televisió en aquell moment.
El primetime són les franjes del dia (que estan als migdies i els vespres) on el pic d'audiència és més alt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada