Imatge

La imatge arriba a les emocions, i això fa que ens cridi l'atenció. La imatge ens ajuda a comunicar-nos, i es caracteritza per tenir molts significats ; pot ser una imitació de la realitat, una referència real d'un objecte, una imatge virtual o una imatge mental que tenim d'una sensació. La imatge respon a una realitat, i aquesta realitat correspon a una imaginari referent a una cultura.

La imatge també té a veure amb la llum amb la que la veiem, ja que gràcies a aquesta llum podem percebre aquesta imatge.
L'art, el disseny, no deixa de ser una producció d'imatges que és dins d'aquest imaginari, que ens informen, ens ensenyen, ens fan recordar, ens emocionen. Dins d'aquesta assignatura estudiarem dos tipus d'imatge, les imatges tecnològiques i les digitals.

Nosaltres som consumidors d'imatges, i les imatges es difonen ràpidament per mitjà de les xarxes i els mitjans de comunicació. Aquestes imatges tenen un efecte en nosaltres i transformen el món en el que vivim, a partir de la realitat que tenim per a que nosaltres creem un nou món. Per tant, tenim una interacció entre el món real i el món virtual.
Les imatges condicionen la nostra percepció de la realitat, per tant, són un mitjà i una eina que ens tendria que permetre pensar sobre el món que ens envolta.
La Cultura Audiovisual té a veure amb els mitjans de comunicació, que al mateix temps, tenen a veure amb la societat, la realitat i la política, per tant, la imatge està molt mediatitzada en els mitjans de comunicació.

Imatge única, imatge multiple

L'home té necessitat de deixar petjada en la humanitat, de deixar i guardar els seus records, i per això, va sorgir la fotografia, les imatges. Però abans de que arribés la fotografía, els homes ja ho feien, ja desde la pre-història, amb les pintures que feien a les coves on vivien.

Amb l'arribada de l'impremta, una sola imatge es pot difondre a tot arreu moltes vegades, i per tant, això fa que molta gent la pugui veure. Al segle XIX, amb l'època d'industrialització es produeix una velocitat major en la reproducció d'imatges. Captar l'instant de la imatge gràcies a la fotografía. Primer la fotografía com a imatge estàtica, i més endavant, el cinema com a imatge en moviment.

L'art o la pintura deixa de tenir importància, pintar l'imatge real d'una cosa, i comença a guanyar força l'abstracció, tot gràcies a la fotografia.

Al arribar a l'actualitat, amb el tractament de la informació, estudiarem dos branques:

-Fotoperiodisme: Les imatges en els mitjans van lligades i són indispensables en la comunicació. Les imatges sintetitzen i fan comprensibles els fets que estan passant. Donen veracitat i credibilitat en els fets narrats. Les inatges que van lligades al fotoperiodisme són imatges que capten el fragment de la realitat per acompanyar una informació, és espontànea i no ha patit cap manipulació.

-Foto-il·lustració: Les imatges mai són objectives, tenen limitacions comunicatives. Els diaris juguen constantment amb les imatges, amb la capacitat emotiva d'aquestes imatges, a cridar l'atenció i a impactar. La foto-il·lustració va lligat amb les revistes, i serveix per il·lustrar una informació didàctica que ens vol mostrar alguna cosa a vendre, per exemple les revistes del cor. Són imatges normalment preparades i té molt a veure amb la publicitat, amb imatges retocades i manipulades.

La manipulació en les imatges

Podríem dir que hi ha una crisi dels models de representació, ja que poc a poc, les imatges, allò que ens venen els mitjans de comunicació perd credibilitat, a causa de que hi ha un gran control per part dels grups de poder econòmic i polític. Amb la globalització, tot el que ens arriba dels mitjans de comunicació queda monopolitzat, és a dir, que hi ha tot un grup d'agències de comunicació que monopolitzen el què, el com i el quan hem de veure les coses.

Per tant, la manipulació, el que provoca és que acaba sent benefici per a algú i un perjudici per a altres persones. Es realitza intencionalment i deliberadament.

Els procediments fotogràfics que s'utilitzen per la manipulació d'imatges poden ser el retoc, amb programes especializats, com el photoshop, el reenquadrament, que consisteix en seleccionar una porció d'una fotografia ja feta, amb l'objectiu de reduir-la i limitar-ne les interpretacions en funció del punt de vista que es vulgui assolir, i el fotomontatge, gràcies també a programes especialitzats que utilitzen collages o sobreimpressions.

Però n'hi ha un que s'utilitza en molts casos, ja que crida molt l'atenció de l'espectador, que és la hibridació de gèneres, que el que fa és treure de context una imatge real per representar-ne un altre cosa que no te res a veure amb la imatge.

Les característiques de la imatge

Llenguatge visual, bàsic per comentar una imatge. Les imatges sempre fan referència a una cosa. Una escultura fa referència a un model real, una fotografia a un paisatge, etc. Per tant, podem dir que la relació entre imatge i realitat és mecànica. La imatge té unes característiques determinades. El més important és descodificar una imatge, parlar un llenguatge especialitzat. Les podem analitzar des d'un punt de vista dennotatiu i un altre connotatiu.

Una imatge ens sugereix una cosa, o ens connota (interpretar una imatge desde el coneixement, de les experiencies pròpies, les emocions o sentiments. Depèn de qui la miri, tindrà una connotació diferent, es basa en la subjectivitat.)

La funció dennotativa descriu els elements que veiem, i aquesta descripció principalment ha de ser la mateixa per a tothom. Hem d'aprendre a mirar i descriure amb un vocabulari apropiat el que veiem. Es basa en els termes de composició, color o perspectiva.

La iconnicitat es refereix a la semblança de la imatge creada amb la realitat exterior, capacitat de la imatge en reproduir alguna cosa que nosaltres coneixemen com a real, que té un significat o connotació específic i que tots ho coneixem.

La imatge abstracte, és una imatge que no té cap semblança amb una realitat concreta, però que la podem interpretar-la com a una real.

La sencillesa o complexitat d'una imatge dependrà de l'estructura d'una imatge i la quantitat d'elements que tingui la imatge. Una imatge amb més de quatre elements no ens permet tenir una percepció a primera vista, i considerarem aquella imatge com a complexa.

Imatge senzilla

Imatge complexa

Monosemia i polisemia: La imatge polisemica tindrà diferents significats i interpretacions, i estarà lligat amb la connotació, ja que naixerà d'ella. També depèn molt de la cultura, l'experiència i l'imaginari de cadascú. S'utilitza molt en la publicitat. La monosemia només en té un significat.

Els esteriotips versus la originalitat: Degut a la massiva expansió d'imatges, al produir-se una reiteració d'uns caràcters de la imatge, es converteixen com normal, en un estereotip.
Mentre que la originalitat té la funció de sorprendre, intenta cridar l'atenció.

Recursos expressius en el llenguatge visual

·Metàfora: Substituir allò que volem mostrar per alguna cosa que guardi relació amb allò que es vol mostrar. Aplicats generalment a la publicitat, al màrqueting, o fins i tot en la política.

En aquest anunci, és substitueix l'esprai contra els insectes per una granota, ja que aquests es mengen mosques i mosquits. Per tant, volen cridar l'atenció expressant que el seu producte és igual d'efectiu que les granotes.





·Comparació: S'utilitzen dos elements visuals que es veuen junts i que estableixen semblances o diferències d'un mateix producte.

Heinz associa el tomàquet i el quètxup, ja que aquest està principalment elaborat de tomàquet. Aquesta marca, el que ens intenta dir és que cap quètxup és més natural, o és més saludable que el que està venent.








·Hipèrbole: Exagerar una cosa per destacar i per a que nosaltres veiem que allò tindrà molt èxit.

El producte que volen vendre és un sac de dormir, i en la imatge veiem representat un llit enrotllat com si fos un sac de dormir. Per tant, ens volen expressar que en el sac de dormir que ens venen es dorm com si fos un llit.






·Personificació: Donar a un objecte o animal una qualitat humana, humanitzar un producte, un objecte, alguna cosa que no té res a veure amb l'imatge.







En aquesta imatge d'una associació pro-natura ens demanen que donem un cop de mà als animals salvatges. Podem veure un cap de cocodril personificat en una mà.







Funcions de la imatge

·Informativa o referencial: La seva funció és la d'informar de la realitat, amb el fotoperiodisme com a exemple. Mentre que la referencial té la capacitat de referir-se de manera objectiva a un determinat fet o esdeveniment.

El periòdic ens mostra una fotografia de la noticia per donar-li credibilitat. A l'exemple, podem veure les conseqüències del bombardeig rus a Siria.









·Emotiva o expressiva: Imatge que expressa i connota una sèrie de emocions a causa d'allò que veiem. Pot estimular les passions o actituds del receptor. Generalment, solen ser efectives per a la majoria de gent.

Els gossos, en si, ja provoquen tendresa, però el fet d'estar abandonat, exposat al perill enmig de la carretera, i en unes males condicions climatològiques, converteix aquesta foto molt més triste.




·Poetiques o estetiques: Volen impactar l'espectador a nivell formal i visual amb recursos expressius. Tenen a veure normalment amb l'art, ja que tenen un significat concret. Vinculada a la capacitat creativa.

Aquesta imatge fomenta el no al racisme i el si a la igualtat, on al mig, es veu representat el món com una flor.






·Suggestiva o exhortativa: Intenta convèncer a l'espectador per a que faci alguna cosa. Té molt a veure amb la publicitat.

 El cartell publicitari ens diu que el seient del darrere no és més segur, i ens recomana que ens posem el cinturó.

Els codis comunicatius

 Els hem de tenir en compte a l'hora de crear imatges. Es distingueixen els següents:

-Codi espacial: Quan fem fotografia sempre escollim un enquadrament (una part de la realitat que volem mostrar). Els publicistes ho utilitzen molt per fer un efecte sorpresa. El fet de no identificar un espai ens pot enganar la imatge. Podem manipular la percepció de l'espectador retocant l'imatge.
-Codi gestual: Per fer l'analisi d'una imatge és molt important observar l'actitud o la gestualitat de les figures que hi apareixen (amb gestos, la cara), i mostren estats d'ànim. És molt present en el llenguatge subliminal, així com en els comics, per exagerar expressions utilitzen molt el codi gestual.
-Codi escenogràfic: Té a veure amb els elements que hi són presents en una escena. Hem d'enmarcar el que volem en un context. Ha d'estar envoltat i ha de ser conseqüent amb allò que volem mostrar. Tot el que fa referència al decorat, maquillatge, etc.
-Codi lumínic: Té a veure a jugar amb els efectes de llum i la seva intensitat. Si és llum natural, artifical, si hi han filtres de colors, la seva posició i la forma d'il·luminar, etc. S'utilitza la llum per escenificar un sèrie d'emocions.

-Codi cromàtic: És la influència que té el color de la imatge en l'espectador. El color transmet un significat en funció del simbolisme del color, el qual té a veure amb la herència i convenció cultural. Per tant, cada color té un significat diferent: El verd vol dir llibertat, tranquilitat, malaltia, el vermell agressivitat, passió, etc. El groc expressa juventut, alegria, mentre que el blau, puresa, tranquilitat o relaxació.

Hi ha tres paràmetres a tenir en compte a l'hora de parlar del color:

-El to: El color en si mateix, la seva diferenciació, si és blau, vermell, groc, verd... o si és càlid o fred.

-La brillantor: Té a veure amb la lluminositat i la intensitat del color, si és més oscura o més blanca.

-La saturació: La dissolució d'un color en referència a el blanc.

Els colors: Primaris i secundaris

Els colors primaris són aquells que gràcies a ells, es formen la resta de colors. Són colors bàsics i purs. Es poden distinguir en dos grups:

-Els colors llum, que són el vermell, el blau i el verd (RGB → Red, green, blue).

-Els colors pigment, que es divideixen en dos, els pigment materials per a paper i dibuix (blau, vermell i groc, i els pigment en pantalla d'impressió (Cian, magenta, groc i negre → CYMK).

Els colors secundaris són aquells que són formats a traves de la barreja de dos colors primaris.

Els colors complementaris són aquells que produeixen el major contrast de to respecte a un altre color.

-Codi simbòlic: Representació visual d'una persona o d'una cosa entesa com a concepte més ampli que el que pròpiament veiem.

-Codi gràfic: Tenen relació amb els aspectes tècnics utilitzats a l'hora d'elaborar una imatge.

-Codi de relació: Observem la disposició dels elements que te la imatge i establim relacions entre ells.